reus.cat
Cercador
Logo Reus Esport i lleure
Pavelló Olímpic Municipal
Carrer de Mallorca, 1
43205 Reus
  977 010 888
  977 010 872

La pandèmia fa créixer la població sedentària un 11%, segons un enquesta d’hàbits esportius de Reus Esport i Lleure

10/09/2021

El regidor d’esports Pep Cuerba ha presentat en la darrera reunió ordinària del Consell Municipal de l'Esport els resultats de l’enquesta d’hàbits esportius de la Ciutadania de Reus orientada a conèixer i comparar els hàbits pre pandèmia, l’impacte i transformació d’aquests hàbits durant la pandèmia i la previsió de futur dels ciutadans en relació a la post pandèmia i l’exercici físic. L'estudi s’inclou en l’objectiu de conèixer  els canvis i tendències en relació a l’esport i l’activitat física dels ciutadans  comparada amb l’enquesta de l’any 2019 i preveure aquelles accions o canvis en les propostes esportives municipals i en la planificació d’equipaments  que ha de sortir del MIEM que es troba en fase final de redacció i revisió i que molt probablement haurà de incloure algunes correccions fruit de l’impacte de la Covid a tots els nivells.

L’estudi del qual s’ha presentat la metodologia, univers i mostreig així com l’explicació de l’eina de recollida ha anat a càrrec del gabinet CERES.

Les principals  conclusions de l’estudi son:

  •  La pandèmia ha tingut un rellevant impacte en la pràctica esportiva dels ciutadans de Reus, amb un augment de les persones que no realitzen cap tipus d’activitat física ni esport del 19% al 30%. (increment de l’ 11% persones sedentàries).
  • S’aprecien alguns canvis en els tipus d’esports practicats, amb un augment d’activitats a l’aire lliure, com ara caminar, ciclisme i esports d’aventura, i una davallada d’esports que requereixen d’instal·lacions específiques, com el gimnàs, la natació o el crossfit.
  • També han augmentat la pràctica d’esports individuals de competició, en detriment dels col·lectius, i s’aprecia l’aparició de la pràctica d’exercicis a casa.
  • Respecte la periodicitat, destaca l’augment de dies per setmana de la pràctica de gimnàs, natació, esports individuals de competició o tennis, i el descens de la periodicitat de caminar, d’esports col·lectius de competició o el crossfit.
  • Respecte als espais, la prioritat era i ha seguit sent la pràctica d’esport a l’aire lliure, però s’aprecia un augment de popularitat de realitzar esport a casa després de la pandèmia, ocupant actualment una segona posició quant a espais utilitzats per a fer esport, relegant a una tercera posició el gimnàs i centres de fitnes.
  • També s’aprecia la disminució de la pràctica a les instal·lacions esportives, especialment, el gimnàs – centre de fitness.
  • De cara al futur, es preveu que es recuperi l’ús del gimnàs a nivells pre-pandèmia, i que augmenti la popularitat d’altres centres o modalitats com ara centres específics d’activitats dirigides, altres instal·lacions esportives i us de  piscina.
  • Es podria dir que la pràctica de caminar entre els reusencs, ha quedat més consolidada amb la pandèmia i sembla que en el futur ho pugui ser més.
  • També cal reflexionar sobre la importància de la pràctica a casa que ha portat la pandèmia, recolzada per la guia de vídeos tutorials a Internet. Ha vingut per quedar-se o és només un “bluf”.
  • Finalment, les dades donen a pensar que la pandèmia ha pogut consolidar o reforçar la importància de fer exercici entre els que ja en feien, o fins i tot a fer-ne més del que es feia.

A nivell tècnic les dades de l’enquesta son reveladores més enllà de la situació puntual i de relació causa efecte de la Covid, l’enquesta amb un univers de persones majors de 15 anys reflecteix que les activitats orientades a la millora de la qualitat de vida i  de la condició física en general guanya adeptes i  a més del sortir a caminar crida l’atenció  el nombre de practicants de les modalitats ciclistes si bé aquests tenen un índex de freqüència entre 1 i 2 dies setmanals el que indica que el factor  disponibilitat horari en horari diürn es determinant.

Un altre aspecte és el de l’intenció de tornar a les activitats supervisades o controlades per professionals (Tornada al gimnàs o activitats especifiques) i també en espais amb suport de maquinaria i tecnologia.

L’esport federat resisteix i mante molts dels paràmetres si bé especialment els esports federats d’equip han patit més l’impacte de la pandèmia .

Pel regidor d’esports Pep Cuerba, “aquesta enquesta, com la del 2019, és imprescindible per avaluar, revisar i ajustar les politiques esportives, tant a curt com a mig i llarg termini i molt especialment la planificació i actuació sobre l’actualització dels espais esportius”. Així mateix, a criteri del regidor, “la planificació i inversió als equipaments també ha de ser congruent amb la sostenibilitat, racionalitat i proporcionalitat dels recursos destinats a l’impacte sobre la població. A tall d’exemple actuacions com la reforma i adequació de la Boca de la Mina, un projecte transversal,  aporta la possibilitat de millorar el paisatge urbà, aspectes mediambientals i la possibilitat de millorar l’activitat físico esportiva d’un gran nombre de persones, algunes podran substituir el passeig per la ruta habitual de la carretera Castellvell molt més contaminada i d’altres podran iniciar-se en un entorn més natural i amable en totes les èpoques de l’any”.

Altres propostes del consell
La reunió del Consell Municipal de l’Esport també va aprovar entre altres acords la proposta de creació de la taula sectorial del Futbol, un espai de debat i concreció de les propostes al voltant del futbol com els aspectes de formació o la creació d’un “Codi ètic de les entitats esportives”